Un crit es repeteix sovint als campaments del Moviment dels Treballadors Rurals Sense Terra al Brasil: “Si o campo não planta, a cidade não janta” (si el camp no planta, la ciutat no menja). És una manera de recordar una evidència que sovint queda amagada darrere del model agrícola que domina el país.
Hem conegut un país lluminós que amaga la gran foscor de les clavegueres de la repressió. Un mirall de la injustícia global, que s’allunya vertiginosament del concepte de democràcia i dels drets humans.
Vam poder escoltar experiències de membres d’assentaments i campaments que havien patit violència per part de diferents grups armats de l’extrema dreta, un fet que durant la legislatura de Jair Bolsonaro havia esdevingut recurrent.
30 anys després dels acords d’Oslo, uns acords amb els quals s’esperava solucionar el conflicte històric de Palestina i Israel, l’ocupació colonial dels territoris palestins continua materialitzant-se.
Des d’ara i per sempre em veig amb l’obligació de donar suport a la causa palestina. Una cosa que més enllà de les atrocitats del règim d'apartheid israelià, és el que compon la vida de gent meravellosa com les palestines i a seva cultura de resistència.
Per comprendre mínimament el conflicte armat colombià, que dura ininterrompudament des del 1958, cal posar el focus en les grans desigualtats existents entre les zones urbanes i rurals del país, tant a nivell regional com estatal.
Quan penso en Palestina, acudeixen a la meva ment: els riures de les dones de la Qabalan Women’s Cooperative i les de les sis dones brigadistes que viatgem juntes en les Brigades de Solidaritat.
L'estiu de 2017, La Brigada de Palestina va conèixer de primera mà la vulneració de drets que pateix el col·lectiu camperol, concretament a Cisjordània. A partir de la seva experiència sobre el terreny, van editar un seguit de documents per mostrar, en veu dels afectats, la resistència diària del camperolat per mantenir les seves terres.
Quan miro enrere i recordo les meves Brigades, un regust agredolç envolta aquestes tres setmanes a Palestina (on vaig fer la Brigada) i Israel (omnipresent en Palestina i on vaig passar els quatre últims dies).
A Colòmbia hi ha més de 6 milions de desplaçats interns segons les xifres de l'ACNUR. Cal entendre el desplaçat com aquella persona que és obligada a deixar la seva llar ja que el seu dret a la vida no està garantit.
Un projecte amb la col·laboració de la Fundació Pau i Solidaritat de CCOO
© 2026 Brigades de Solidaritat
© 2026 Brigades de Solidaritat · Política de cookies · Política de privacitat · Disseny MMMM Studio · Disseny Web WordPress: Croma
