Un crit es repeteix sovint als campaments del Moviment dels Treballadors Rurals Sense Terra al Brasil: “Si o campo não planta, a cidade não janta” (si el camp no planta, la ciutat no menja). És una manera de recordar una evidència que sovint queda amagada darrere del model agrícola que domina el país.

Hem conegut un país lluminós que amaga la gran foscor de les clavegueres de la repressió. Un mirall de la injustícia global, que s’allunya vertiginosament del concepte de democràcia i dels drets humans.