El passat mes d’agost vàrem anar a la República Democràtica del Congo amb la brigada de l’ACP. Aquest cop havia de ser diferent. Teníem més experiència. Havíem fet els deures amb esforç estudiant la cultura, la història i una de les múltiples llengües d’aquest immens país.
La Brigada de Solidaritat vam començar a llegir sobre les vulneracions de drets humans que pateixen les comunitats indígenes a Mèxic. Era impossible no copsar l’important moment històric que estava vivint el país: l’1 de juliol hi havia eleccions nacionals, i el procés electoral estava envoltat d’extrema violència.
Arribem a casa de l'Abu Aiham, el nostre primer destí. Ens rep amb la mirada blava, un rostre rodó i coronat amb uns quants cabells esparsos i ben clenxats.
La reincorporació d'aquestes persones a la vida civil continua endavant malgrat els incompliments del govern, la manca de perspectiva de futur i la inseguretat.
Quan penso en Palestina, acudeixen a la meva ment: els riures de les dones de la Qabalan Women’s Cooperative i les de les sis dones brigadistes que viatgem juntes en les Brigades de Solidaritat.
L'estiu de 2017, La Brigada de Palestina va conèixer de primera mà la vulneració de drets que pateix el col·lectiu camperol, concretament a Cisjordània. A partir de la seva experiència sobre el terreny, van editar un seguit de documents per mostrar, en veu dels afectats, la resistència diària del camperolat per mantenir les seves terres.
Quan miro enrere i recordo les meves Brigades, un regust agredolç envolta aquestes tres setmanes a Palestina (on vaig fer la Brigada) i Israel (omnipresent en Palestina i on vaig passar els quatre últims dies).
Un projecte amb la col·laboració de la Fundació Pau i Solidaritat de CCOO
© 2026 Brigades de Solidaritat
© 2026 Brigades de Solidaritat · Política de cookies · Política de privacitat · Disseny MMMM Studio · Disseny Web WordPress: Croma
