Internacionalitzem la lluita. Les paraules que integren el títol d’aquest article concentren una part essencial de les idees de base que articulen l’Escola de Formació Nacional Florestan Fernandes, coordinada des del Moviment de Treballadors Rurals Sense Terra (MST), organització per a la qual el paper de l’educació és fonamental. Parlem d’una educació entesa en tot el seu conjunt i magnitud (no oblidem que la influència de Paulo Freire és sempre molt present a dins de l’organització). Una educació popular i camperola capaç de transmetre ensenyances i continguts a les persones del món rural i fer-ho a partir de la seva pròpia realitat, des de la consciència que aquesta es troba imbricada necessàriament amb la resta de realitats que viuen altres terres del món. Totes elles afectades (i atemptades) pels efectes del capitalisme global.

Una de les fotografies que acompanya aquest text correspon a una escola ubicada a l’Extremo Sul de Bahia, una de tantes de les moltes que vam visitar durant la nostra estada al Brasil l’estiu del 2024, com a membres de les Brigades de Solidaritat. Hi podem veure una lliçó sobre les abelles, on s’explica com l’ús dels pesticides afecta aquests animals i la interrelació existent amb el canvi climàtic. Al costat, hi observem escrit l’himne de l’MST. Un himne que complementa la lliçó pràctica de ciències naturals i que incorpora la part mística (una complexa construcció simbòlica i cultural), el treball de base i popular i alhora una proposta política.

En totes les activitats del Moviment, hi ha de fons un treball pedagògic constant i permanent, amb aportacions teòriques i pràctiques inspiradores per a tots els moviments socials i polítics del món. És el cas de les cirandes, un espai on infants es troben, socialitzen i s’eduquen des d’una vessant col·lectiva, mentre les mares participen en diferents processos formatius. Una aposta per l’educació comunitària i el desenvolupament humà en tota la seva dimensió.

El discurs de l’MST no es limita a criticar la misèria i les contradiccions que operen arreu del planeta. A les escoles, no s’ensenya únicament perquè les abelles es troben en perill, sinó que es tracta de transmetre perquè són importants, què és allò que les amenaça i què podem fer per solucionar-ho, a nivell local, regional, nacional i global. A totes les escales. Un enfocament que ajuda a comprendre com l’agronegoci que esclavitza i expulsa els i les camperoles de la seva terra, i que també contamina les aigües dels seus territoris, és exactament el mateix que incideix en les flors que les abelles haurien de pol·linitzar i destrueix la biodiversitat que aquestes precisen. I que ensenya també com davant d’aquesta situació d’opressió i injustícia poden organitzar-se i quines són les possibilitats i la força que tenen com a col·lectiu, sigui a través de les ocupacions, a través de les marxes anuals o a través de la resistència activa a l’extrema dreta.

No es tracta d’una qüestió local, és una qüestió de lluita global. Perquè a qui s’enfronten i resisteixen dia rere dia, cada cop més, és a les grans multinacionals, que ja no tenen la seu a la fazenda, sinó a milers de quilòmetres. Un fet que facilita que l’assenyalament de les vulneracions de drets esdevingui més llunyana, impersonal i diluïda que en aquells temps anteriors en què lluitaven contra el fazendeiro.

És en aquest sentit que la lluita i la solidaritat internacionalista es revela indispensable per superar aquestes problemàtiques. Perquè els aliments amb agrotòxics que consumim tenen la seva arrel en la decisió d’especular amb la terra i de fer-la servir com una mercaderia, sense tenir-ne en compte les conseqüències sobre les comunitats que hi viuen. Un sistema on cada pedaç de terra és tan sols un número, que pot donar més o menys rendibilitat, però on la vida en el seu conjunt no té cap importància. I en el qual tots i totes acabem consumint aquell menjar contaminat, respirant la boira tòxica, pel fet que el benefici econòmic de pocs és prioritza davant les vides de milions i milions de persones.

Al Brasil, l’entramat d’empreses de l’agronegoci es troba estretament connectat a l’extrema dreta. Durant la visita de la Brigada de Solidaritat, vam poder escoltar experiències de membres d’assentaments i campaments que havien patit violència per part de diferents grups armats de l’extrema dreta, un fet que en la legislatura de Jair Bolsonaro havia esdevingut recurrent, arribant-se a rebre atacs amb pintades i amenaces a escoles.

Amb això observem com la construcció de l’extrema dreta s’articula a nivell global, però com les repercussions se senten i es viuen a cada campament, assentament o comunitat. És per això que actualment l’MST travessa un moment de re-articulació organitzativa per tal de fer front, per exemple, a totes les fonts de desinformació i notícies falses de què es nodreix l’extrema dreta arreu del món. Aquesta voluntat de transformació no pot limitar-se només a la defensa ideològica davant dels extremistes, sinó que ha de passar per continuar construint i defensant les ocupacions de terres com una de les vies més importants per aconseguir la Reforma Agrària Popular, i al mateix temps, com tota una alternativa de vida real per a tothom que malviu a les perifèries, a les fazendas o al carrer.

Cada ocupació permet que més famílies puguin assolir un major control sobre les seves vides, en tant que els permet produir aliments i comercialitzar-los, i mantenir-se juntes per fer front a la violència, l’espoli i la misèria que pateixen des de fa segles. Cada ocupació implica una petita victòria davant del colonialisme i el racisme, els grans terratinents (fazendeiros) i, ara més que mai, davant del poder del capital global i la seva aliança amb l’extrema dreta.

Internacionalitzem la lluita per aprendre de les lliçons que moviments com el Moviment de Treballadors Rurals Sense Terra ens han donat i segueixen donant-nos. Aprendre’n i compartir-ho per poder-ho aplicar, tot establint lligams entre organitzacions a nivell local i internacional. Internacionalitzar l’esperança és quelcom que prové de la lluita, però no únicament: és necessari educar, cultivar i observar per arribar a ser capaces de construir quelcom nou i dipositar-hi la llavor d’un nou món.

· Fotografia portada: Voltants del monte Pescoço, amb Ecoturismo Pau Brasil, projecte sorgit del mateix assentament, amb la voluntat de protegir l’entorn del bioma mata atlàntica i al mateix temps generar llocs de feina per als joves dels assentaments.
· Fotografia interior 1: Pissarra de l’escola d’un assentament de l’MST a l’Extremo Sul de Bahia durant una classe a infants.
· Fotografia 4: Pintades realitzades per grups bolsonaristes davant l’escola de l’assentament durant la legislatura de Bolsonaro.

Text i fotografies de Jan Gálvez Rastrojo (Brigada Brasil 2024)