Hebron, situada a 30 km al sud de Jerusalem, és una de les ciutats més poblades (aproximadament té els mateixos habitants que Badalona) i antigues de Cisjordània. A més a més es considera un microcosmos concentrat d’unes polítiques d»apartheid’ i colonització sustentades per una ocupació militar que ja té una durada de quasi mig segle.

Tot va començar quan un grup d’israelians va decidir, amb el suport de l’exèrcit, crear una colònia (il·legal segons la legislació internacional) al cor de la ciutat, al 1968.

Des de la terrassa, Hisham Sharabati, coordinador de l’Hebrón Defense Comitee, una organització encarregada de documentar i resistir l’expansió dels assentaments de la zona, ens ofereix una visió general del que veurem a Hebron, de més a prop, durant la nostra estada: checkpoints, tanques i torres de vigilància a tot arreu; cases ocupades amb banderoles; carrers, abans bulliciosos, que ara resten deserts, doncs qui hi vivia, ara hi té prohibida l’entrada i colons guarnits amb armes de foc davant de palestins que veuen amb impotència com se’ls pren la seva llar. L’objectiu es ben clar, volen fer-los fora per a ficar-s’hi ells.

Què hi podem fer? –Demanem a Sharabati.  La resposta que ens dóna serà la mateixa que ens donaran altres persones a la Vall del Jordà, a Ramallaha, a Tulkarem i a Natzaret: Explicar al món el que està passant a Palestina i, en a mesura de lo possible, participar de la campanya internacional de Boicot Desinversions i Sancions (BDS) que, inspirada en la lluita que va fer caure el règim d’apartheid Sud-àfrica als 80, demana el compliment de la legalitat internacional i les resolucions de l’ONU a Palestina.

Text de Carlos Ramon (Brigada Palestina 2016)