Edició actual
Des del seu naixement, les Brigades de Solidaritat han tingut com a destinació diversos països: Cuba, Argentina, Paraguai, El Salvador, la República Democràtica del Congo, Palestina o Mèxic han estat, en edicions anteriors, alguns dels llocs fins on s’han desplaçat les voluntàries, sempre de la mà d’organitzacions de la societat civil amb les quals l’Associació Catalana per la Pau tenia establert un lligam previ de col·laboració i treball.
En l’actualitat, els països que integren les Brigades són Colòmbia, Brasil, Guatemala, i Filipines, quatre països que concentren una sèrie de característiques compartides pel que fa al context geopolític, social i econòmic.
- Tots quatre acumulen un passat recent o una actualitat amb conflictes socials i armats interns i experiències polítiques i de governança basades en l’autoritarisme, la repressió i la falta de llibertat. Per aquest motiu, són poblacions on la construcció de pau i la participació ciutadana constitueixen factors estratègics en clau comunitària.
- Lluita històrica de les poblacions pel dret a la terra i a la reparació davant la desigual distribució de la terra (heretada de les estructures de poder colonial) i de l’accés als recursos naturals (terra, aigua, llavors). En conseqüència, són països on la població rural i el camperolat esdevenen agents de canvi social molt rellevants.
- Desplaçament forçat de les poblacions locals com a conseqüència de la falta d’accés a la terra, al dret a l’alimentació o a la salut, però també fruit de les amenaces i assetjament per part de diferents actors (exèrcit, forces de seguretat, administracions públiques, entre d’altres).
- Vulneració sistemàtica dels drets fonamentals de les poblacions vulnerabilitzades o en situació de pobresa (camperols i camperoles; minories ètniques i religioses; comunitat indígena; dones i infants, etc.).
- En aquest sentit, als quatre països destaca el rol fonamental que desenvolupen les persones defensores dels drets humans, això és, aquelles que, a títol individual o col·lectiu, treballen per fer realitat els drets recollits a la Declaració Universal dels Drets Humans, i que actuen pacíficament per visibilitzar situacions d’injustícia social. Per aquest motiu són sovint víctimes de situacions de violència, persecució, amenaces i mort.
- Les comunitats locals, amb les dones al capdavant, són impulsores d’un model de desenvolupament sostenible que posa al centre la vida i la cura dels territoris i la naturalesa.
Colòmbia
Colòmbia ha estat marcada per més de 50 anys de conflicte armat. La desigualtat en la distribució de la terra ha estat un dels deutes històrics de l’Estat i ha marcat un conflicte amb més de nou milions de víctimes.
Organitzacions de drets humans, comunitats camperoles, indígenes, afrodescendents, joves i col·lectives de dones i diversitats sexuals i/o de gènere han lluitat per defensar els seus drets i els seus processos de resistència, veritat, reparació i no repetició.
Per conèixer tot el succeït durant el conflicte, la Comissió de la Veritat va donar a conèixer el juny del 2022 el seu informe final.
On anirà la Brigada
Les persones brigadistes es desplaçaran fins a la ciutat de Barrancabermeja, des d’on es mouran cap als municipis de Yondó, Cantagallo i San Pablo.
Brasil
Brasil és el país més gran d’Amèrica Llatina i presenta dos factors clau: una concentració extrema de la terra i un dels majors nivells de biodiversitat del món, ja que compta amb l’Amazònia, considerat el pulmó del planeta.
Durant el govern de Jair Bolsonaro (2019-2022), la situació econòmica, política i social va empitjorar i la violació dels drets humans es va incrementar cap a les poblacions que més han patit històricament discriminació i violència: les dones, els pobles indígenes i camperols, les persones afrobrasilenyes i la comunitat LGBTIQ+.
A més, aquest país es situa entre els tres més perillosos del món per a les persones defensores ambientals i que reclamen una reforma agrària.
On anirà la Brigada
L’estada començarà a São Paulo, seguida d’un desplaçament a Porto Seguro, on es podrà visitar Itamaraju. El viatge continuarà a Salvador de Bahía i el Recôncavo de Bahía.
Guatemala
La República de Guatemala és el país més poblat d’Amèrica Central, amb més de 18 milions i mig d’habitants.
La seva història està marcada per períodes de governs democràtics i períodes de guerra civil i juntes militars. La guerra més llarga va ser la guerra civil, que va durar 36 anys, fins el 1996, amb la firma dels acords de pau.
Els índex de violència contra les dones i les nenes són molt elevats: els seus drets no estan garantits i es troben exposades a múltiples violències per raó de gènere.
On anirà la Brigada
Les persones voluntàries es desplaçaran de la Ciutat de Guatemala a Quetzaltenango, i realitzaran un recorregut pels departaments de Sololá, Huehuetenango i San Marcos.
Filipines
La República de Filipines és un país situat al sud d’Àsia, al Pacífic Occidental. Està format per més de set mil illes i és un dels països on amb més duresa es manifesten els nivells de repressió vers tot tipus de veus discordants.
Va ser colònia espanyola durant més de 300 anys, però després d’aconseguir la independència el 1898 va caure sota la influència dels Estats Units. Durant la dictadura de Ferdinand Marcos (1965-1986), el país va viure sota l’estat d’excepció de la llei marcial. Amb el mandat de Rodrigo Duterte (2016-2022), l’increment i la sistematització de les persecucions basades en el “red-tagging”, d’un costat, i l’estratègia de la ’guerra contra les drogues’, de l’altre, va deixar el país encara més desemparat.
Actualment, i després de les eleccions del 9 de maig del 2022, presideixen el país el fill del dictador Marcos i la filla de l’expresident Duterte, establint-se així una continuïtat entre els dos règims.
On anirà la Brigada
L’equip de brigadistes s’instal·larà a l’illa de Luzón, concretament a la ciutat de Quezón, des d’on viatjarà cap a diferents àrees urbanes i rurals.
Organitzacions locals
Al Sud Global, les Brigades de Solidaritat es realitzen de la mà d’organitzacions de la societat civil que atresoren una llarga trajectòria en el treball de construcció col·lectiva i d’enfortiment del teixit social als respectius territoris.
Les entitats que reben i acullen els i les brigadistes tenen en tots els casos un vincle de col·laboració amb l’Associació Catalana per la Pau, a través dels projectes de desenvolupament i acció humanitària que aquesta desenvolupa arreu del món.
Colòmbia
L’Asociación Campesina del Valle del Río Cimitarra (ACVC) centra el seu treball en el dret a l’accés a la terra, la construcció de pau i la defensa dels drets fonamentals del camperolat a diferents municipis de la regió del Magdalena Medio.
S’organitza a través de les Juntes d’Acció Comunal, les cooperatives, els comitès de pesca i altres agrupacions de treballadors del camp, en el marc de la defensa integral dels drets humans i la lluita per la terra.
Brasil
El Moviment dels Treballadors Rurals Sense Terra (MST) és un moviment social massiu i autònom que busca articular i organitzar els treballadors rurals i la societat per aconseguir la Reforma Agrària i lluitar per la justícia global. És una referència mundial en el camp de l’agroecologia i la sobirania alimentària.
S’origina als anys 70, per propiciar la redistribució entre les persones camperoles de les terres en desús, amb l’objectiu final de convertir-les en productives. Actualment, està organitzat al llarg i ample de 24 estats de les cinc regions del país, amb 185 cooperatives, 1.900 associacions i 470.000 famílies camperoles.
Guatemala
El Movimiento Tzuk Kim-pop és un moviment social d’articulació política compromès amb els processos de transformació social, econòmica, política i cultural. Treballa a favor del desenvolupament d’una societat justa, digna i democràtica.
Des de la seva fundació, articula la seva tasca a partir de sis eixos transversals: l’equitat de gènere; la pluriculturalitat; els drets de la naturalesa; la democràcia real i participativa; la participació ciutadana, i els drets humans i l’autodeterminació.
Filipines
Karapatan és la coordinadora nacional d’organitzacions que treballen per a la promoció i defensa dels drets humans a Filipines. És un dels altaveus més importants del país a l’hora de denunciar i difondre les vulneracions de drets, tant a nivell local com nacional.
Des de la seva creació el 1995, les organitzacions i programes de drets humans d’àmbits molt diversos, les organitzacions socials i els professionals de l’advocacia que conformen la aliança han treballat mitjançant diferents eixos: educació i formació; solidaritat internacional; serveis directes a les persones; treball en xarxa i construcció d’aliances, o documentació i recerca.
